Llegint a Carles Riba:
Conec la flama,
no a mi mateix que hi cremo;
la gelosia,
no el vent antic que sembra
dins meu la flor nocturna.
(LXX)
És quan somio
que omplo jo la meva ombra,
i dins l'estranya
mina reial, revolto,
pur, la llum dels meus dies.
(LXVII)
De Tannkas del Retorn, Carles Riba, del llibre "DEL JOC I DEL FOC"
diumenge, 27 de gener del 2008
autors
en
21:53
Etiquetas: autors, carles riba, poemes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada