dilluns, 30 de juny del 2008

diumenge, 29 de juny del 2008

divendres, 27 de juny del 2008

cecilia: antonio gamoneda

"Acerqué mis labios a tus manos y tu piel tenía la suavidad de los sueños.
Algo semejante a la eternidad rozó un instante mis labios."

dimecres, 25 de juny del 2008

no d'aquest dia, no d'aquest any, però aqui

manuel baixauli: l'home manuscrit

"...els veig, sent els daus, molts anys després d'aquella vesprada que partiren amb el Morris i no tornaren. Desaparegueren. Més tard desaparegué la casa. Ara hi ha un bloc d'apartaments de vuit pisos. Queda el so de les ones, només, i jo que, de moment, ho recorde."

dimarts, 24 de juny del 2008

incident: la darrera part: la por dins la por

Trailer de "The Happening", del director M. Night Shyamalan, amb Mark Wahlberg i Zooey Deschanel.



dissabte, 14 de juny del 2008

categòrica: satanas de andrés baiz

Categòrica: que afirma o nega d'una manera absoluta, sense restriccions, sense condicions.

Inapel·lable. Els corredors circulars.

diumenge, 8 de juny del 2008

una escena d'una pel·lícula: caótica ana de julio medem

De les mans: un poema. En el carrer. Ocells en el cel serè.
Creuant-se amb altres ocells, en altres. Altres mans.
Com música minimalista. Un frec mínim. Levitat de les pells.

Caminar pels carrer atapeïts de gent que defuig el contacte.
I els dits son mans que saluden mínimament.

Soledat. Llum. Les ombres que fan les esquerdes en la paret. El cotxes
en les voreres. El cos. El teu cos. Dansa. Soledat.

Descarregues elèctriques.

divendres, 6 de juny del 2008

antonio gamoneda: sentir el poema com un paisatge dins teu

Geórgicas:

1. Tengo frío junto a los manantiales. He subido hasta cansar mi corazón.

Hay yerba negra en las laderas y azucenas cárdenas entre sombras, pero, ¿qué hago yo delante del abismo?

Bajo las águilas silenciosas, la inmensidad carece de significado.

(Del Libro del Frío)

dimecres, 4 de juny del 2008

dimarts, 3 de juny del 2008

dilluns, 2 de juny del 2008

un poema de ramon guillem, del llibre terra d'aigua

Després de l'amor

El cor mut, els mots
de blanc sobre el brocal.
Que no toca fons la pedra
llançada al pou immensurable.

I la sang reposa, com a rierol
amansit entre els cecs turons
que apunta el silenci:
als braços només les petges
diminutes dels estels.

Tendra, una barcassa
tira l'àncora en la mar calma.