Em dol la llunyania del teu somni. I també els capvespres en les carreteres.
El color dels dies oblidats i els noms de carrer enigmàtics.
Ets a la teva habitació. Com branques noves a les que no arribo, d’un arbre
que estimo, i m’abraça.
josep castellsague
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada