una escena d'una pel·lícula: caótica ana de julio medem

De les mans: un poema. En el carrer. Ocells en el cel serè.
Creuant-se amb altres ocells, en altres. Altres mans.
Com música minimalista. Un frec mínim. Levitat de les pells.

Caminar pels carrer atapeïts de gent que defuig el contacte.
I els dits son mans que saluden mínimament.

Soledat. Llum. Les ombres que fan les esquerdes en la paret. El cotxes
en les voreres. El cos. El teu cos. Dansa. Soledat.

Descarregues elèctriques.

De fissures - bloc