un poema de ramon guillem, del llibre terra d'aigua

Després de l'amor

El cor mut, els mots
de blanc sobre el brocal.
Que no toca fons la pedra
llançada al pou immensurable.

I la sang reposa, com a rierol
amansit entre els cecs turons
que apunta el silenci:
als braços només les petges
diminutes dels estels.

Tendra, una barcassa
tira l'àncora en la mar calma.